dijous, 24 de febrer del 2011

Pennac i Comté

L'auberge était une image d'auberge, la chambre était lambrissée de bois brut, le lit recouvert d'un édredon de grand-mère, la fenêtre ouverte sur le mauve couchant d'une montagne, le camion blanc à l'écurie devant sa ration d'avoine, Julie et moi penchés sur un vin couleur d'ambre.
— « Savagnin », Benjamin, c'est le nom du cépage. Tu te souviendras ?
— Savagnin.
— Très bien. Un vin mythique. On l'appelle le vin de voile. Grand prince des vins du Jura. Vendanges tardives, mise en fûts de chêne avinés, tu laisses mariner six ans au moins, jusqu'à ce qu'un voile de levure se forme à la surface, d'où son nom. Et sa couleur ambrée. On l'appelle aussi le vin jaune.
— Le vin jaune...
Les noms de vins, de villes et de cépages bourdonnaient dans mon crâne. Dégustations à Salin-les-Bains, à Poligny, à Château-Chalon, à l'Étoile, à Lons-le-Saulnier, à Saint-Amour, les jus pourpres et corsés du trousseau, les rosés délicats du Poulsard, et maintenant le vin jaune du Savagnin, « grand prince des vins du Jura ».
— Alliance de noix verte, d'amande grillée, de noisette... (Noix verte, amande grillée, noisette...)
— À ne pas confondre avec le vin de paille, Benjamin, célèbre, le vin de paille, et très rare... mais nous verrons ça demain...
(C'est ça... demain... demain...)

Daniel Pennac, Monsieur Malaussène

***

No sé quants cops he llegit les aventures de la família Malaussène de Pennac. De veritat. I tampoc sé quantes vegades les llegiré en el futur. Espero que moltes. Ja sé que hi ha un munt de llibres per descobrir, però Pennac és Pennac. Què hi farem. Tots tenim les nostres debilitats.

Aquí tinc dos volums que van arribar en mà des de París al mes de novembre. No hi ha res com tenir amics que organitzen viatges transatlàntics en menys de quaranta-vuit hores, i que, a sobre, tenen temps de passar per la llibreria a fer quatre encàrrecs. Els llibres van passar la duana sense problemes, però en arribar a les meves mans em semblaven talment peces de contraban.

Dos mesos més tard, arriba un paquet a casa amb un nou "bouquin" molt especial. Amb el mateix remitent,  des de prop de Besançon, un llamp de Comté. Feia anys que no rebia un paquet d'aquests, quan érem estudiants va esdevenir gairebé una tradició això d'enviar i rebre capses amb mel, formatge, xocolata, i altres especialitats gastronòmiques de la regió.




Aquesta vegada sense Vin Jaune, però sí que m'ha acompanyat amb la relectura de les aventures d'en Ben i família. I per aquestes terres, es veu que fan vins força decents, molt decents, alguns.

Ja els tenim (gairebé!) aquí!

en compta-gotes, comencen a aparèixer temes del nou àlbum de Manel!

bon dia a tothom!


Aniversari-Manel

diumenge, 20 de febrer del 2011

10!

De manera excepcional...




Moltes felicitats!

dilluns, 14 de febrer del 2011

Miracle a Twitter

Des que ens coneixem, entre els tres hem viscut a gairebé una dotzena de països i tres continents diferents. De fet, jo no sabia que havien tornat a la seva Anglaterra natal, ni ells sabien que jo havia creuat l'Atlàntic.

Són d'aquells amics amb qui et veus molt de tant en tant, però quan et trobes, enlloc de posar-te al dia del què has fet els darrers mesos (o anys), els comentes que justament ara acabes de sortir del cinema d'anar a veure The King's Speech, i que King Firth (com l'anomena una altra amiga) està espectacular (of course!). Bé, com si us haguéssiu vist el dia abans. I després de repassar lectures, pel·lis i darrers descobriments us acomiadeu, de la mateixa manera que us heu saludat, sabent que passaran mesos (o anys), però com si tinguéssiu previst veure-us la setmana entrant.

En tinc uns quants d'aquests amics, repartits per aquí i per allà, i tot i veure'ls poc, els considero bons amics. De fet, els posaria tots junts al vol 815 d'Oceanic Airlines, i apa, a veure què passa!

Doncs això, miracles de la tecnologia, avui, via twitter, un d'ells ha informat a la parentela que estava fent la motxilla per visitar Washington. Washington DC? que li he preguntat jo. Doncs sí. I amb quatre tuits n'hem tingut prou per quedar a finals de setmana.

Aquesta vegada ens trobarem a terres americanes. Repassarem lectures, pel·lícules i darrers descobriments i, després, com si res, fins a la propera (el 2012, o 2013, o...).

divendres, 4 de febrer del 2011

primer "pa americà"

Recuperant velles (bellíssimes) tradicions...




ha sortit bé a la primera, i l'hem acompanyat de foie d'estraperlo! :)