divendres, 24 de desembre del 2010

dc-copenhagen



A Copenhagen. Amb 100 metres caminats, m’he refugiat al primer cafè obert que he trobat. Els rellotges diuen que són les vuit del matí però per a mi són les dues de la matinada. Camino sobre la neu, en contra del vent... totalment grogui. 


L’estació de tren de Copenhagen m’ha semblat un pèl bruta i que feia una olor rara. Quatre mesos a DC, la ciutat més neta, pulcra i amb més flors per habitant que conec, m’han modificat els referents. Quan aquest vespre posi els peus al Prat, ja no sé què passarà. 


Però bé, em sento una mica com si hagués tornat a la civilització. tot torna a ser de mida humana. Els carrers, els edificis, les proporcions. La gent no va amb malles pel carrer, les decoracions de nadal tenen una certa elegància, no se’ls pot aplicar allò de “tacky”.


El cambrer no m’ha preguntat tres vegades “how are you today?” ni m’ha vingut a interrogar per saber si “everything is ok?” però, després que jo em disculpés perquè el meu danès es limita a anar dient “Takk” a tort i a dret amb un somriure als llavis, hem mantingut una mini conversa sobre el temps, l’escuma del latte (el primer de la temporada) i Gaudí (of course!). 


Ha passat prou temps per a què em comenci a fer Washington meu, per això em permeto començar a criticar-lo una mica (dels teus en diràs però no en sentiràs), però alhora, a la capital danesa, sento la nostàlgia del qui torna al poble al cap d’un munt d’anys i sap que no és el lloc on vol viure ara, però qui sap si d’aquí uns anys...

--------

després de caminar una hora llarga per la ciutat. es veu que el dia 24 de desembre tot (tot!) està tancat, finalment he trobat un lloc on refugiar-me i fer un te.


(pim, pam, feta amb la càmera de l'ordinador... no es poden demanar meravelles...)



dilluns, 20 de desembre del 2010

garrotxa-dc connection


dijous, 16 de desembre del 2010

ja tocava!

Sembla que finalment la neu ha vençut la timidesa i ha començat a nevar amb una mica més de cara i ulls. M'agrada veure nevar i escoltar com neva. La neu, al contrari de la pluja, és silenciosa i plàcida, el món va més a poc poc, ens preparem per hivernar i passar uns mesos introspectius.


Temps de sopa, grans tasses de te, pastissos de poma i galetes. De llibres, música a casa, llar de foc, alguns ninots de neu...

i algunes bogeries!


dimarts, 14 de desembre del 2010

14+11 de gener


Com que l'entrada més visitada del blog és la de la cançó Un camell d'Orient dels Manel, he pensat que, calla, ara que acaben de treure una nadala nova, els en podem fer difusió.

La podeu escoltar al myspace del grup, es diu 25 de gener, i considero que paga la pena. També us la podeu descarregar a la seva pàgina web. Cal esperar uns quants compassos per enganxar-s'hi, però està d'allò més bé. 

Per cert, que sembla que ha començat a nevar. Ben aviat caurà alguna foto...


dissabte, 11 de desembre del 2010

una recomanació


Per tardes de pluja, nits d'insomni, o senzillament si es vol fer el xafarder una estona, us recomano, enèrgicament, donar un cop d'ull al Diccionari Biogràfic de Dones (probablement repetireu...).

"El primer que s’ha de fer amb la vida és ‘viure-la’ i després, si de cas, ‘escriure-la’ amb coneixement de causa." Aurora Bertrana

Si en voleu més, ja ho sabeu! A veure si aconseguim, com es proposa l'equip de gent que hi ha treballat, que les dones, protagonistes de la vida, també ho siguin de la història.

Doncs això, ja tocava, no ho trobeu?



dimecres, 1 de desembre del 2010

it's beginning to look a lot like christmas...

U de desembre, ha començat el compte enrere de Nadal.

La part de Nadal de llumenetes, glögg (Glüwein, vin chaud, etc) m'encanta... així i tot...




És una de les felicitacions del gran, grandíssim, Hugleikur Dagsson. Un il·lustrador islandès (d'on si no?) que va molt més enllà de l'humor políticament incorrecte. Exquisit.

Bon pre-Nadal a tothom!