diumenge, 29 de juny del 2008

Coses que em sorprenen del Canadà



El sedenterisme. La gent no camina. Quan dic no camina, vull dir que NO CAMINA. El primer dia, després d'una dutxa i un sopar d'allò més merescuts, la filla de la dona amb qui m'estic (encara no ho he dit, estic a casa una àvia i la seva filla) em va proposar d'anar a buscar un gelat. I clar, amb l'efecte jet-lag, la inocència que em caracteritza, i l'estat de somnolència agut, per un moment vaig pensar: « calla! l'oportunitat perfecte per fer un tomb, veure el barri, i parlar amb la noia ». Doncs no, amb el pijama posat, vam pujar al cotxe, i vam anar fins al « fast-food » més pròxim on ens van servir uns gelats sense baixar del cotxe. Sabeu aquells posa-gots que tenen tots els cotxes i que acaben servint de magatzems de monedes i klinex? Doncs aquí els fan servir per transportar fast-food des de l'establiment a casa, quan no s'ho foten dins el cotxe. 

També amb el tema de caminar, res d'anar al centre de la ciutat, o a l'escola a peu. Ho vaig insinuar, i sort que estaven asseguts perquè si no, haguessin caigut de cul. De fet, avui, d'amagatotis he anat fins al centre a peu (d'acord, 50 minuts, però feia bon temps) i m'he creuat amb 8 éssers vius: 3 homes i 5 gossos. 

5 gossos. I és que la gent aquí té molts animals. Gossos, gats i ocells. Totes les cases tenen animals de companyia, i hi ha un munt d'establiments dedicats al menjar d'animals. A la casa on sóc hi ha dos gats i un gos. Dos gats, un gos i una casa tota amb moqueta al terra, una combinació fantàstica.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Alba!!!!!!!! Sempre viatjant, som esperits lliures!!!! Aprofita-ho com tu saps, ens veiem molt aviat i segueix explicant historietes, sempre són curioses!!!!
Per cert, sembla q hagis anat amb una organització, jo tinc un amic a montreal, per si et ve de gust i pots fer-hi un tomb!!!!
Ptonàs

Patricia

Lena ha dit...

Bon dia, Alba!

Quina sorpresa: no et feia a l'altra banda del món!

("Dedueixo" que deus acompanyar un grup de canalla que pretén millorar l'anglès, oi?)

Que us ho passeu molt i molt bé!

Una abraçada,

M. Elena

Marta TM ha dit...

Hola, bonica!

Quina il.lusió llegir el que ens expliques! Sembla que estàs aprofitant molt el temps i traient tot el profit possible del viatge i de l'antropologia viatgera amb que et vas especialitzant. Segueix fent-nos cròniques, que les esperem! M'agradaria fer-te una visita, però Canadà queda una mica lluny... M'hauré de conformar en seguir el que vas fent.

Una abraçada i molts petons!

dEb ha dit...

Ara la pregunta és: els tres humans que vas veure caminaven perquè passejavan els cinc gossos?

Pel que sembla la teva crida a escriure en el teu blog ha funcionat ;)

Continua gaudint.
Fins aviat!

dEb